de vegades la vida et regala noves relacions que t´enriqueixen i t´omplen tornant-te a sentir viu. De sobte com la vida te molts ensurts que mai esperes, rebs noticies que sembla que et desencaixen del sistema, o de la teva vida, malgrat això no podem veure que no et perdem, que hi ets allà, i que si seguim podem parlar i riuren´s. Comentar com ens va i què ens preocupa. Recordar el que hem conviscut i seguir els nostres camins.
Cizerone deia que "la vida de los muertosestá en la memoria de los vivos", però cap de nosaltres és mort i el que hem de fer es tenir-nos a la memoria ara que hi som.Que no ens passi com quan erem joves. Els companys ens fem grans, uns decideixen estudiar, altres treballar, altres fugir...i malauradament les distancies ens separen i no en sabem res mes de persones que durant tans anys han estat el teu company o companya. Ja hem plorat, però també hem rigut. Quedem-nos amb la imatge més fascinant, amb la que cada persona ha deixat petjada de cadascú de nosaltres...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario