viátge al passat

Fa 38 anys vaig agafar l avió cap a les Illes Canaries. Ara hi torno, sense saber com haurà canviat. Un viatge molt especial per primer cop amb la meva mare en avió i poder gaudïr d' una setmana.  Quan hem arribat a l aeroport de Los Rodeos, la meva mare te problemes a un ull, veu un punt al centre molt ample negre i només al voltant te llum.  Davant l hotel, gràcies a Deu hi ha un Oftalmòleg. Entra, li fan les probes, i la visita i surt amb l ull  tapat, era com un derrame dins l ull. Els set dies s havien de canviar de les excursions que volíem fer.  L endemà baixem al Spa, i ens fem un massatge cadascuna. A la nit feien bingo  després de sopar i karaoke més tard.   No sé si la penya estava cansada o es que quan vem començar a cantar tothom va marxar. Ens vam quedar sols com un nussol. La meva mare va cantar: Tintarella di luna.   Disfrutava de la cançó com feia temps que no havia anat a cap karaoke.  Vam anar al loro parque on es el més gran del món amb milló i mig d animals.   Vam gaudir dels espectackes de les orcas, focas, dofins, i els lloros i ocells.  Des del nostre terrat de l habitació gaudíem del Teide, no trnia gens de neu. Mes de gener i temperatures primaverals.   El día abans d agafar l avió vam tornar a l oftalmòleg i li van fer exactament el mateix que el primer cop.  Podía agafar l avió però desseguida que arribés a Barcelona , hauría d' anar a mirar- se . Aquests dies no va haver cap trucada de telèfon de ningú. Semblava que m hagués anat a la lluna. Vaig poder desconectar i  viure el moment. Recordant , com no, 38 anys enrrera quan vam viure el meu marit i jo.

de vuelta al pasado

Hace 38 años cojí un avión rumbo a Las Islas Canarias  , ahora regreso con los recuerdos de antaño. Olor a mar, personas agradables, cercanas, trabajo al instante,  sabores diferentes, y más....