la vellesa

Llegeix-ho T'Encantara!!!🙏🥰

Amb tot el meu afecte, per a tu.

Llegeix-ho. És bo!

 

  Els avantatges d'envellir.

   Pots, si vols, enviar-m'ho de tornada. Riuràs quan vegis la resposta al missatge.

   Mai no canviaria els meus increïbles amics, la meva vida meravellosa, la meva estimada família, per menys cabells blancs o per un ventre més pla.

   A mesura que he madurat, m'he tornat més amable i menys crític amb mi mateix.

   M'he anat convertint en el meu propi amic...

   No tinc sentiment de culpabilitat en menjar unes galetes de més, o en fer el llit quan vulgui, o comprant alguna cosa ximple que no necessito.

   Tinc dret a ser desordenat o extravagant.

   He vist diversos amics i éssers estimats abandonar aquest món massa aviat, abans que s'adonessin de la gran llibertat que aporta la vellesa.

   Qui em retreu, si em poso a llegir o jugar amb el meu ordinador fins a les quatre de la matinada i dormir fins al migdia?

   A qui us molestarà que em quedi al llit o davant del televisor, tot el temps que vulgui?

   Ballaré al so d'aquells èxits meravellosos dels anys 70, 80 i 90, i si de pas m'entren ganes de plorar per un amor perdut, doncs ploro...

   Quan vulgui, caminaré per la platja amb aquests pantalons curts, massa ajustats per a un cos ja en declivi, i em submergiré a les onades amb abandó, malgrat les mirades de commiseració d'altres de més joves i dinàmics. Ells també envelliran.

   Sé que de vegades tinc descuits de memòria, però crec que pel que fa a algunes coses de la vida el millor és oblidar-se'n.

   Recordo les coses importants.

   Per descomptat, al llarg dels anys, el meu cor s'ha partit o fet miques més d'una vegada.

   Tot i això, els cors partits ens procuren força, comprensió i compassió.

Un cor que mai no ha patit és immaculat i estèril, i mai coneixerà l'alegria de ser imperfecte.

   Tinc la sort d'haver viscut prou per tenir gris el que em queda de cabell i per conservar el riure juvenil gravat per sempre als solcs profunds de la meva cara.

   Molts mai van riure, molts van morir abans que els sortissin cabells blancs.

   A mesura que s'envelleix, és més fàcil ser positiu i independent. Importa menys el que pensin els altres.

   Jo ja no em qüestiono.

M'he guanyat el dret a estar equivocat.

   Aleshores, responent a la teva pregunta, o si no has preguntat, a la teva estranyesa:

M'agrada ser vell. M'agrada ser la persona que m'he convertit.

   No viuré per sempre, això ho sé, però mentre sigui aquí, no perdré el temps lamentant el que hauria pogut ser i no va ser, i encara menys preocupant-me pel que serà, perquè potser ni ho vegi.

   I quan en tingui ganes, menjaré postres a cada àpat.

   Ho captes?

   Que la nostra amistat mai se separi, perquè resideix al cor! ❤️

Envia això almenys a 7 persones majors de 50 anys si els trobes, i veuràs el que passa a la pantalla

   Riuràs

la vida hay que vivirla cuando ya se acaba

Conté mis años y descubrí que tengo menos tiempo para vivir de aquí en adelante, que el que he vivido hasta ahora.

Me siento como aquella niña que se ganó un paquete de “dulces” y los primeros los comió con agrado, pero cuando percibió que ya quedaban pocos, comenzó a saborearlos profundamente.

Ya no tengo tiempo para reuniones interminables donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos, sabiendo que no se va a lograr arreglar nada.

Ya no tengo tiempo para soportar a personas absurdas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.

Mi tiempo es escaso como para discutir títulos. 

Quiero la esencia,. . mi alma tiene prisa… ahora sin muchos “dulces”en el paquete…

Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana. Que sepa reír de sus errores. Que no se envanezca, con sus triunfos. Que no se considere electa antes de la hora. Que no huya de sus responsabilidades. Que defienda la dignidad humana. Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.

Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas.

Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñaron a crecer con toques suaves en el alma.

Sí, tengo prisa…, tengo prisa por vivir con la intensidad que sólo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar parte alguna de los “dulces” que me quedan… 

Estoy segura que serán más exquisitos que los que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecha y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.

Tenemos dos vidas y la segunda comienza cuando te das cuenta que sólo tienes una.