la vellesa

Llegeix-ho T'Encantara!!!🙏🥰

Amb tot el meu afecte, per a tu.

Llegeix-ho. És bo!

 

  Els avantatges d'envellir.

   Pots, si vols, enviar-m'ho de tornada. Riuràs quan vegis la resposta al missatge.

   Mai no canviaria els meus increïbles amics, la meva vida meravellosa, la meva estimada família, per menys cabells blancs o per un ventre més pla.

   A mesura que he madurat, m'he tornat més amable i menys crític amb mi mateix.

   M'he anat convertint en el meu propi amic...

   No tinc sentiment de culpabilitat en menjar unes galetes de més, o en fer el llit quan vulgui, o comprant alguna cosa ximple que no necessito.

   Tinc dret a ser desordenat o extravagant.

   He vist diversos amics i éssers estimats abandonar aquest món massa aviat, abans que s'adonessin de la gran llibertat que aporta la vellesa.

   Qui em retreu, si em poso a llegir o jugar amb el meu ordinador fins a les quatre de la matinada i dormir fins al migdia?

   A qui us molestarà que em quedi al llit o davant del televisor, tot el temps que vulgui?

   Ballaré al so d'aquells èxits meravellosos dels anys 70, 80 i 90, i si de pas m'entren ganes de plorar per un amor perdut, doncs ploro...

   Quan vulgui, caminaré per la platja amb aquests pantalons curts, massa ajustats per a un cos ja en declivi, i em submergiré a les onades amb abandó, malgrat les mirades de commiseració d'altres de més joves i dinàmics. Ells també envelliran.

   Sé que de vegades tinc descuits de memòria, però crec que pel que fa a algunes coses de la vida el millor és oblidar-se'n.

   Recordo les coses importants.

   Per descomptat, al llarg dels anys, el meu cor s'ha partit o fet miques més d'una vegada.

   Tot i això, els cors partits ens procuren força, comprensió i compassió.

Un cor que mai no ha patit és immaculat i estèril, i mai coneixerà l'alegria de ser imperfecte.

   Tinc la sort d'haver viscut prou per tenir gris el que em queda de cabell i per conservar el riure juvenil gravat per sempre als solcs profunds de la meva cara.

   Molts mai van riure, molts van morir abans que els sortissin cabells blancs.

   A mesura que s'envelleix, és més fàcil ser positiu i independent. Importa menys el que pensin els altres.

   Jo ja no em qüestiono.

M'he guanyat el dret a estar equivocat.

   Aleshores, responent a la teva pregunta, o si no has preguntat, a la teva estranyesa:

M'agrada ser vell. M'agrada ser la persona que m'he convertit.

   No viuré per sempre, això ho sé, però mentre sigui aquí, no perdré el temps lamentant el que hauria pogut ser i no va ser, i encara menys preocupant-me pel que serà, perquè potser ni ho vegi.

   I quan en tingui ganes, menjaré postres a cada àpat.

   Ho captes?

   Que la nostra amistat mai se separi, perquè resideix al cor! ❤️

Envia això almenys a 7 persones majors de 50 anys si els trobes, i veuràs el que passa a la pantalla

   Riuràs