laa meva ànima té pressa

Preciós poema de Mário d'Andarde (Sao Paulo 1893-1945) Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg. Un dels fundadors del modernisme Brasiler

____________________________________

*LA MEVA ÀNIMA TÉ PRESSA*

Vaig comptar els meus anys i vaig descobrir que tinc menys temps per viure d'ara endavant, que el que vaig viure fins ara.

Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de *dolços*; els primers els va menjar amb gust, però, quan va percebre que en quedaven pocs, va començar a assaborir-los profundament.

Ja no tinc temps per a reunions interminables on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns, sabent que no s'aconseguirà res.

Ja no tinc temps per suportar persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.

El meu temps és escàs com per discutir títols. Vull l'essència, la meva ànima té pressa ... Sense gaires *dolços* en el paquet ...

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.

*Que sàpiga riure dels seus errors*.

Que no s'envaneixi, amb els seus triomfs. Que no es consideri electa abans de l'hora. Que no fugi de les seves responsabilitats.

Que defensi la dignitat humana.

I que desitgi tan sols caminar al costat de la veritat i l'honradesa.

L'essencial és el que fa que la vida valgui la pena.

*Vull envoltar-me de gent que sàpiga tocar el cor de les persones* ...

*Gent a qui els cops durs de la vida van ensenyar a créixer amb tocs suaus en l'ànima*

Sí ..., tinc pressa ..., tinc pressa per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.

Pretenc no malbaratar cap part dels *dolços* que em queden ... Estic segur que seran més exquisits que els que fins ara he menjat.

*La meva meta és arribar al final* satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.

Tenim dues vides i la segona comença quan t'adones que només en tens una .......

Envia-ho a tots els teus amics de mes de 40, 50 anys o més ..........