Records inolvidables

RECORDS INOLVIDABLES Nomes volies un regal d amor pero vas dir que anava massa lluny. No em vas deixar acostar mes. Vas dir que s havia acabat, m hi vaig esforçar de veritat, pensava que tu en faries la resta,que ens trobariem a la cruïlla per que s hi està mès be .Llavors comença el sentiment i t omple el cor i al final nomes hi ha amor. Mires els seus ulls, no pots aturar les mentides i et quedes sol tota la nit. La vida val la pena quan la regales ,veuràs que no hi ha rès més gran. Al final tan sols hi ha amor. Encara que el patiment s inclou dins d algunes esquerdes. Tenim por a donar un pas endavant sense saber les conseqüències que poden produïr. Ens ilusionem desseguida sense saber si es recíproc o tan sols s aprofiten de la nostra feblessa i estimació. Hi han tantes cosses a fer, encara que el tren sembli que s escapa de l andana, tot just podem córrer a intentar arribar a la porta oberta segons abans es tanqui i surti al seu destí. Pots seure a la banda de la finestre mentres rumíes què has fet de la teva vida. Si estàs satisfeta, si has complert somnis que sempre hem tingut. Pensar en les frustracions, de com les treballem per intentar eliminar les males vibracions, desfer-nos però podem apendre del errors per no tornar a tenir. La veritat es que el cap ens passa bones històries que en treuríem per escriure llibres. Hem tingut la sort de viure en un segle adelantat, on les noves innovavions i la informàtització y tot electrònic,....si la meva iaia estigués amb nosaltres, i això que ella era prou moderna, segur que alucinaría. La canalla ja comencen les classes i el meu net tant innocent, te els nervis de tornar a veure als seus comanys. Us enrecordeu quan de petits tornàveu a classe mab la motxilla plena de llibres i llibretes, calculadora, rotrings, i el plumier dels bolígrafs amb l esquadre i el cartabó....? Quins records, juventud divino tesoro, com deia la yaya. Ara sí, l entrepà que preparaba l avi amb el got de llet amb "poscao" i que no et deixava aixecar te de la taula fins acabar-te l'última molla de pà. Avi, t estimo. Ens retrobarem allà dalt. Ja saps que dins l armari tinc la teva americana marró ratllada que tan t agradava. I a la iaia que segueixo sent la única que segueixo fent manualitats i crucigrames . I què idr de la mami Carmen que encara em diuen que guapa estas con los vestidos de tu abuela. A mi s 'em cau la baba, tota cofoia de lluïr. I què deus fer Bebo? El gran Doctor Mena, gran metge cirurgià que cobrava al ric i al pobre mai. D' ell he après a ser solidària , voluntària i ajudar sempre que em necessitin. Poder els meus somnis no s han relaitzat tots. Volía ser escriptora i els meus llibres están desats dins el calaix i regalats als meus coneguts per correu electrònic. Poder dessitjava impossibles a conseqüència de les llargues entrebancades de la meva vida, com tots vosaltres , n haureu tingut un munt, n estic segura. Mirem la vida ara, i el passat ens persegueix. Els sentiments son tan forts , les experiències ens han ajudat a ser més forts perque som conscients de que n hi ha de tots colors. Estem farts d escoltar que a ningú li agrada escoltar les desgràcies dels altres, però és que la vida està feta de cosses bones i dolentes. Molts ens sentim identificats quan sentim que algúns pares s han separat, que algú ha patit abussos, cosa que per desgràca queden seqüeles de per vida, encara que amb el temps les hem pogut treballar i portar a un racó del nostre cervell on intentin no fer nosa. Treballo l'empatía i l 'amor doncs son les eines imprescindibles per viure en pau en un mateix i envers als àltres. Pateixo segons en quins temes i la meva actitud que he volgut fer servir es com els micos, veure, escoltar i callar. S hi passa el temps i es pot parlar en fred, els resultats son completament comunicatius i positius. Per acabar aquest breu relat, parlar de la mama, la més especial, única i ella sap tot el que jo sento, agraeixo, i dessitjo. Qué dir de les filles, dues noies molt diferents i que encara queda molt camí que fer per apendre. La Judith ja em té un nét, l Aarón, amb vuit anys i bo com un mussol. Per acabar la Ruth, que ja te la Lidia amb set messos. El temps passa volant.... Molt contents, emocionats i sabent que poder ,quan neixi la Lidia, una criatura dolça, simpàtica i un troç de pà. La vida és un llibre de records, de fets i d amors.